Tres generacions d’una família atrapades en els trastos vells d’una casa de poble. Un pare que perviu en les tassetes de cafè, una mare que no acaba d’anar-se’n, unes germanes que no s’entenen, i una filla perduda. En Família Normal veiem com tres dones de dues generacions diferents -la mare, la filla i la tia-, i amb formes diverses de veure la vida, s’enfronten al seu passat i al seu futur a través dels objectes i els records que habiten la casa familiar, que ara han de vendre. La perspectiva de perdre l’únic llegat familiar que els queda serveix com a fil conductor d’aquesta comèdia en què uns personatges excessius, però molt humans, protagonitzen situacions imprevisibles, hilarants i alhora tendres.
Família Normal, escrita per la dramaturga castellonenca Núria Vizcarro i dirigida per Pau Pons, és l’última producció de la companyia L’Horta Teatre. L’estrena absoluta d’aquesta peça de 80 minuts de durada tindrà lloc el 21 i 22 de novembre al Teatre Principal de Castelló, abans de viatjar a al Teatre Arniches d’Alacant (27 Novembre) i a al Teatre Micalet de València (de l’15 a l’31 de gener).
Les actrius Verònica Andrés, Rosanna Espinós i Laura Pellicer són les encarregades d’interpretar sobre l’escenari aquesta comèdia, que se sosté en diàlegs ràpids i àcids, però en la qual afloren reflexions sobre importants preocupacions contemporànies. Família Normal ens parla sobre la tolerància i l’acceptació dels canvis generacions en el si de l’nucli familiar, i de com els més joves són hereus i responsables d’una tradició que senten que han de mantenir.
En un pla més metafòric, l’obra tracta també de posar en valor, des d’una perspectiva actual, la nostra herència més genuïna; la d’una societat, la valenciana, que ha estat venuda a l’turisme, a les grans superfícies i la gentrificació durant les últimes dècades. De quines coses podem desfer-nos a través de la venda i quins han de perdurar per sempre?
«Per L’Horta Teatre, aquest espectacle suposa reprendre i consolidar el camí de suport a la creació valenciana -apunta Alfred Picó, director de la companyia-. L’any 2017, davant la necessitat de buscar una nova direcció artística per a L’Horta Teatre després de la sortida de Roberto García, vam decidir donar aquest espai a una dona creadora. Li vam oferir a Pau Pons la possibilitat d’unir-se a nosaltres, mitjançant un compromís de col·laboració que pogués compaginar amb el seu treball habitual a la companyia El Pont Flotant. Des de llavors hem realitzat dos espectacles: Horta (Premi a l’Millor Espectacle per Xiquets i Xiquetes 2019 de l’IVC) i el que ara presentem, Família Normal. Hem volgut presentar aquesta obra de forma inversa a l’habitual; volíem estrenar-la a Castelló en deferència a el lloc d’origen de l’autora de el text. Després la presentarem a Alacant i, després d’una mini-gira per diferents poblacions valencianes, a mitjans de gener la presentarem al Teatre Micalet de València. Agraïm a al Teatre Principal de Castelló la confiança dipositada en el nostre projecte «.
Aquesta és la primera peça teatral per a adults que dirigeix en solitari Pau Pons per la companyia valenciana. «Hi ha una certa connexió entre Família Normal i Horta, el meu anterior producció per Horta Teatre -explica la directora i dramaturga valenciana-. En les dues hi ha la voluntat de parlar de l’espai de la memòria i de la nostra pròpia tradició com a valencians. Partim d’objectes i detalls locals (una peça tradicional de ceràmica penjant de la paret o una casa de planta baixa en un poble) per parlar en termes universals sobre la identitat de les persones i el seu sentiment de pertinença a un lloc, i sobre com la globalització i la forma de vida superficial i ràpid que portem ens allunya de la nostra memòria col·lectiva sense adonar-nos. Horta tractava aquest tema des del punt de vista dels nens, utilitzant cançons i oficis valencians de tota la vida. En Família Normal ens dirigim a el públic adult amb l’humor com a vehicle, i és una vella casa la qual representa la memòria. En una primera lectura, l’obra reflecteix conflictes generacionals i personals entre els personatges. Però, a un nivell més profund, la pregunta que sorgeix és com podem reconciliar l’evolució de la humanitat amb la preservació de la nostra memòria com a poble «.
Els jocs de el llenguatge i la utilització d’expressions col·loquials per part dels personatges són una de les claus sobre les que es construeixen les hilarants situacions d’aquesta comèdia. «Per a mi Família Normal ha estat un repte com a dramaturga, es tractava d’escriure una comèdia que reflectís tant els conflictes generacionals, com familiars i a el mateix temps que parlés d’una família concreta que podrien ser totes, es em plantejava com una proposta de creació pròpia que també tenia molt d’exercici d’estil en la forma de fer i de dir. Hem buscat les diferents maneres de parlar de cada un dels personatges, el registre i vocabulari propi de cadascuna de les generacions i tipus de dona, però no només com parlen, sinó de què parlen. Treballar amb Pau Pons i amb tot l’equip també ha estat un regal; hem anat construint la història, teixint aquests personatges i articulant les seves peculiaritats, des dels moments inicials de creació davant de l’ordinador fins als assajos, adaptant i ajustant cada paraula per a cada actriu «.
#CulturaSegura
#TornemAViureElTeatre