TAU CASTELLÓ: Van Zegeren (15), Port (11), Faner (2), Djukanovic (8), De Assis -cinc inicial–; Wade-Chatman (9), Bas (2), Gatell (1), Chema García (6) i J. J. García (14). 16 faltes. Sense eliminats.
ICG FORÇA LLEIDA: Chapela (18), Feliu, Cleare (6), Stutz (6), Carey (7) -cinc inicial–; Diene (10), Santa Anna (2), Martí (8), Sans i Lafuente (7). 20 faltes. Sense eliminats.
ÀRBITRES: José María Terreros, José Javier Marqueta i Adrián Ambròs.
PARCIALS: 11-12, 19-21, 28-33, 35-39 (descans); 43-41, 49-55, 59-59 i 68-64 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Prop de 2000 espectadors a les grades del pavelló Ciutat de Castelló.
És clar que totes les victòries són importants. No obstant això, els que han practicat algúun esport saben de la importància d’aconseguir la primera d’una temporada, amb l’afegit que té de moral, confiança, oblidar males sensacions … El TAU Castelló la va aconseguir davant l’ICG Força Lleida, un equip summament complicat, però el treball i capacitat de reposició davant l’adversitat dels de la Plana els va portar a un merescut triomf que també va donar una gran dosi d’il·lusió a una afició que anadaba una mica preocupada.
L’inici va ser bastant dinàmic. D’una banda l’equip lleidatà, que està en bon moment de forma, i per l’altre un TAU Castelló que sabia que no es podria permetre una altra decebedora actuació. Van Zegeren es feia fort sota la cistella i Djukanovic va començar entonat amb 5 punts consecutius. Els visitants buscaven incomodar la direcció de Joan Faner amb una agressiva defensa sobre ell amb la qual van ser molt permissius els àrbitres. Al seu torn, el quadre català jugava bé les seves opcions traient profit de les situacions de bloqueig directe a la seva base Chapela i dels nombrosos rebots ofensius que capturava. No estava còmode el jugador menorquí del bàndol local, de manera que Toni Ten va donar entrada a Wade-Chatman, el qual va poder ser més incisiu, entrant així el fase en una fase amb transicions i atacs més ràpids. El partit estava per gent dura, els dos contendents defensaven molt fort i els col·legiats permetien molts contactes; el tècnic local es va adonar i va començar a posar sobre la pista més múscul i arpa. Així doncs, a l’havia duresa, tensió i igualtat al final del primer acte (19-21).
En aquest tram va començar a emergir la figura d’J.J. García, que era capaç d’anotar amb fluïdesa tot i la cera que rebia. No obstant això, el dominicà per si sol no és suficient i gairebé sense anotació del perímetre castellonenc els lleidatans van obrir una primera escletxa (28-33, min. 15). El combinat amfitrió va passar a defensa en zona i contactes que en el primer quart no es van xiular en aquest segon sí, de manera que l’ICG Força Lleida es va posar aviat en bonus. Van ser factors positius per al TAU Castelló, però hi havia un aspecte negatiu que no es va corregir: el rebot ofensiu. Els visitants van arribar al descans amb 27 rebots (13 ofensius), per 16 totals dels de La Plana, el que suposava un llast massa important per a culminar la remotada. Així, els contedientes es van anar als vesturios amb 35-39 en el lluminós.
Després de la pausa, el joc interior va seguir sent el millor del combinat amfitrió, amb un Van Zegeren contundent amb les pilotes que li arribaven sota el cèrcol. Amb el pivot holandès endollat i la forta defensa que es gastava en aquests moments el quadre de Toni Ten, aquests van recuperar la davantera després de molt temps (43-41, min. 24). Per desgràcia, la gent de fora seguia sense aportar anotació, tot i que Toni Ten ficar artilleria a pista amb Fane, Wade-Chatman i Djukanovic, però no tenien el seu millor dia, de manera que els visitants van tornar a manar amb sensibles rendes a final del tercer període (49-55). La diferència aquesta vegada no va estar tant en els rebots, sinó en els triples que uns anotaven i altres no (un el TAU per 3 del Lleida en aquest quart).
La cosa no tenia bona pinta, però en això que va aparèixer Josep Port per tornar a donar esperances. Ningú del perímetre local caminava fi, però el valencià sí, el qual va anotar tres triples pràcticament consecutius per ajustar el marcador i forçar un temps mort visitant (55-57, min. 33). A més, una altra cosa bona que van fer Port i els seus companys va ser escalfar a l’afició del Ciutat de Castelló, així doncs tant equip com a afició estaven en plena simbiosi a la recerca de l’objectiu comú. Eren minuts en què cada pilota pesava i es defensava amb el ganivet entre les dents. Va ser llavors quan a 4 minuts del final, 61-59 en el marcador i bones sensacions al TAU Castelló, es va produir una inoportuna pausa per als locals en desprendre una de les gomaespumas protectores d’un tauler. Després solucionar aquest contratemps, ningú antotó fins que Van Zegeren va fer una valuosa cistella (63-59, a 2 minuts del final), però que va ser resposta amb un triple.