TAU CASTELLÓ 87
ICG FORÇA LLEIDA 79
TAU CASTELLÓ: Nesbitt (16), Faner (14), Bilbao (4), Rei (9), Hook (7) –cinc inicial–; Soumbey Alley, Durán (11), Alvarado (6), Sustic, Dijkstra (7) i Stutz (11). 25 faltes. Eliminat Faner.
ICG FORÇA LLEIDA: Brito (5), Marcos (9), Llop (13), Carrera (17), Vucetic (6) –cinc inicial–; Nze (5), Urtasun (13), Cuéllar (1), González (10) i Santana. 21 faltes. Eliminats Llop i Carrera.
ÀRBITRES: Carlos Javier García, Jorge Muñoz i Daniel Cervantes.
PARCIALS: 12-10, 25-19, 35-29, 48-39 (descans); 58-52, 66-64, 73-71 i 87-79 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Bon ambient al pavelló Ciutat de Castelló, amb al voltant de 1500 persones a les grades. El tècnic castellonenc Juan Antonio Orenga no va estar a la banqueta per còvid, per la qual cosa va estar al capdavant de l’equip el seu ajudant Fede Castelló.
El TAU va signar una de les seves actuacions més brillants que se’l recorden en força temps per emportar-se un merescudíssim triomf davant l’ICG Força Lleida, un potent equip de la zona alta de la classificació. Els deixebles de Juan Antonio Orenga (en aquesta ocasió de Fede Castelló per còvid del primer entrenador) van ratllar a un gran nivell en totes les facetes del joc, no van abaixar la intensitat en cap moment i van delectar els seus aficionats amb el gran espectacle ofert. Va ser sens dubte com es diu en aquests casos, un partit dels que fan afició.
Tots dos contendents van saltar a la pista molt entonats. Es veien defenses intenses i encert en els atacs, estant especialment inspirat el base visitant Lobo, que va convertir dos triples consecutius i una penetració. El duel principal estava en aquesta posició d’un, ja que Faner també veia cèrcol amb facilitat. A més, una altra bona notícia era que l’estrella visitant Cursa controlat, ja que va estar tot el primer quart sense anotar. Les bones sensacions que estaven donant els locals van quedar ratificades al tram final d’aquest primer període, amb sengles triples de Dijkstra i Durán, que van permetre un primer enlairament al marcador a favor dels de La Plana (25-19, min. 10 ).
El vendaval castellonenc va continuar bufant amb força i, lluny de relaxar-se, el TAU Castelló va prémer encara més en defensa i els seus atacs eren ràpids i dinàmics, movent molt bé la pilota, cosa que es va traduir en un resultat parcial de 35-23 que va provocar el temps mort visitant. Després de la pausa tècnica, un parell de triples lleidatans van reduir la diferència (35-29), cosa que va pujar encara més la dosi d’espectacle que estaven oferint la trobada. Tot i aquest contratemps, el combinat amfitrió estava tan endollat que es va refer en un moment i va tornar a establir rendes al voltant dels 10 punts. Els locals en tiraven més de tres que de dos, però els percentatges eren bons (8 de 20 en els primers 20 minuts de xoc), per la qual cosa es va arribar al descans amb una alta anotació i un sucós avantatge (48-39).
A la represa, va continuar el recital de triples del TAU, arribant fins i tot Faner a convertir el quart del seu compte particular en només sis intents. Tot i això, després d’una sèrie d’atacs desafortunats dels locals, la cosa es va pressionar (58-57, min. 27). El Lleida és un gran equip i va aprofitar aquesta baixada en el rival per acostar-se encara que no era fàcil, ja que els castellonencs mantenien el seu bon fer defensiu. El tram final del tercer quart se li va fer bola als de la capital de La Plana, ja no hi havia anotació tan coral i els visitants van arribar a empatar (64-64) liderats en aquesta ocasió així pel seu referent anotador Carrera. Alhora, els lleidatans també tenien artilleria de qualitat per endollar triples. Així doncs, tocava recuperar les sensacions d’abans del descans a l’últim període.
Per sortir de l’embús ofensiu, els locals van començar a sortir de pilotes a prop del cèrcol a Dijkstra, que amb la seva corpulència atreia la defensa i generava bones situacions per als companys. Això va donar bons rèdits, però millor notícia va ser que Carrera va cometre una antiesportiva, la qual sumada a una tècnica anterior va suposar la seva expulsió. A més, prèviament havia hagut d’anar-se’n Lobo amb dues antiesportives. D’aquesta manera, els de Fede Castelló van prendre una mica d’aire (73-69, min. 33). Passava el temps i els amfitrions aguantaven les envestides del seu rival per mantenir-se al davant al lluminós amb petites però esperançadores rendes. Ara, totes les possessions de l’ICG Lleida passaven per les mans del veterà i talentós Álex Urtasun, però se’ls tirava el temps a sobre. Una esmaixada de Xavi Rey va establir un valuós 82-77 a 1:43 del final. Va seguir una bona defensa i un triplet de Nesbitt que van fer vibrar un Ciutat de Castelló que sabia que la victòria no s’escapararia, com finalment va passar. Va ser sens dubte la victòria més meritòria i treballada del TAU Castelló des de començament de temporada, recuperant la comunió total entre equip i afició.
Informació i Foto: Tau Castelló