TAU CASTELLÓ 73
MORABANC ANDORRA 81
TAU CASTELLÓ: Nesbitt (3), Alvarado (11), Rei (5), Stutz (24), Hook (5) –cinc inicial–; Soumbey Alley (8), Faner (6), Bilbao (4), Sabaté (4), Dijkstra (3) i Sustic (2). 20 faltes. Eliminat Orenga per doble tècnica.
MORABANC ANDORRA: Andric (8), Dee (13), Speight (5), Dos Anjos (4), Czerapowicz (13), Llum (5), Llovet (5), Bartomeu (5), Schreiner (5) i Maric (18). 21 faltes. Sense eliminats.
ÀRBITRES: Enrique Miguel López, Asunción Langay Fernando Ibáñez.
PARCIALS: 10-5, 15-19, 29-32, 36-43 (descans); 42-56, 51-69, 62-76 i 71-81 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Al voltant de 1500 espectadors al pavelló Ciutat de Castelló.
El TAU Castelló ho va intentar amb totes les ganes, però no va poder ser. Els deixebles de Juan Antonio Orenga van lluitar, però tenien davant el que totes les apostes posen com a gran candidat per ascendir a ACB, contra el qual van caure amb dignitat i amb força fases de bon joc. Tot i això, entre el segon i tercer quart, els visitants van forjar una renda que li va encarrilar la victòria davant el combinat amfitrió, el qual mai va abaixar els braços malgrat totes les adversitats que es va trobar, ja que a més d’un duríssim rival es va veure amb una actuació arbitral força desconcertant.
El partit va començar amb els dos contendents emprant-se dur en defensa, de manera que aconseguir una cistella era una tasca molt costosa. Quan van passar els minuts de tempteig inicials, el TAU Castelló es va anar trobant cada vegada millor, amb el seu ràfec Nesbitt molt inspirat i els interiors locals fent mal obrint-se per llençar ben posicionats davant defensors més corpulents. D’aquesta manera, tot eren bones notícies, de manera que els visitants van haver de demanar temps mort sense haver arribat encara als 5 minuts de partit, amb 10-3 al lluminós. Després de la pausa, els andorrans van fer entrar més en joc els seus pivots (especialment Maric), aconseguint així en poc temps anivellar el marcador (12-10, min. min. 8) després d’un parcial de 2-7. No en va tenir prou el Morabanc Andorra, que va estrènyer les dents en defensa per fer una petita estirada en arribar al final del primer quart (15-19).
Els interiors del TAU ara tenien més difícil anotar, de manera que tocava apostar pels triples, que van arribar de la mà de Hook, Stutz i Alvarado per partida doble. També es treia rendiment de Hook i Nesbitt posant, però tot i així la qualitat dels visitants els permetia seguir manant (29-34, min. 16), malgrat els canvis en defensa que plantejava Juan Antonio Orenga i que Stutz estava sent el de les grans ocasions. Ho estava fent força bé el conjunt local, jugava amb intensitat, fluïdesa i bons percentatges d’encert, però el rival és el gran favorit per pujar a l’ACB i es notava. Els andorrans van deixar anar el braç i van arribar al descans amb una gran sèrie de 8 de 15 en triples i se’n van anar al descans amb una renda de 7 punts (36-43).
A la represa, el TAU Castelló no trobava com sumar punts. Ara tocava més penetrar cap al cèrcol, però sense gaire èxit, mentre que el Morabanc seguia a la seva. Qualsevol semblava capacitat per anotar i en poc temps la crisi era evident (42-55, min. 25). Els visitants, lluny de relaxar-se amb un resultat tan favorable, es van mostrar més intensos amb una defensa realment dura, sense refusar el fort contacte en permetre-ho els àrbitres. Això va provocar tal frustració que es va traduir en tres faltes tècniques, una a Alvarado i dues a Orenga, per la qual cosa va ser expulsat. Aquesta situació va enrabiar els castellonencs, que van tornar a la pista demostrant que no es deixarien intimidar tot i que la victòria estava pràcticament impossible (51-69, min. 30).
Però el TAU, ara amb Fede Castelló manant a la banqueta, havia decidit morir matant i en minut i mig va ficar certa inquietud al cos dels visitants, ja que es va posar a prop de baixar de la barrera psicològica dels 10 punts (58- 89 a (:49 del final) Encara es va posar més emocionant la cosa després d’un triple de Faner (61-71), llavors van ser minuts una mica esbojarrats, amb transicions molt ràpides i directes i intercanvi de cistelles. seguia més o menys estable.Llavors, els locals se la van jugar amb dues bases a pista a la recerca del miracle, però al davant hi havia un adversari que a més de qualitat tenia experiència per no posar-se nerviós i trobar les vies necessàries per no patir en excés per endur-se el triomf.
Cronica: Tau Castelló
Foto: Pascual Candido