El Museu de Belles Arts de València (MuBAV), en col·laboració amb el Museu Carmen Thyssen Màlaga, ha presentat este divendres en el centre artístic malagueny l’exposició ‘Los Ribalta y el barroco naturalista’, integrada per deu obres, algunes de gran format, pertanyents als fons del museu valencià.
En la presentació de l’exposició, han participat l’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre; el director del Museu de Belles Arts de València i comissari de l’exposició, Pablo González Tornel; i la directora artística del Museu Carmen Thyssen Màlaga, Lourdes Moreno.
També ha assistit a la presentació la regidora de l’Ajuntament d’Estepona, entitat patrocinadora de la mostra, María Salomé Hidalgo, i el gerent del Thyssen Màlaga, Javier Ferrer.
L’exposició ha sigut comissariada per Pablo González Tornel, director del MuBAV, i es podrà visitar fins al 4 d’octubre. La mostra reunix deu obres del qui va ser precursor del barroc a València, Francesc Ribalta (1565-1628), i del seu fill, Joan Ribalta (ca. 1596-1628), figures clau del naturalisme valencià del segle XVII.
La mostra s’emmarca en la línia expositiva del Thyssen Màlaga que analitza la imatge de la santedat en el Segle d’Or espanyol, centrada en esta ocasió a València, a on, de la mà de l’arquebisbe sant Joan de Ribera (1532-1611), comencen a afermar-se les idees artístiques de la contrareforma i Francesc Ribalta es convertix en figura de referència a l’hora d’introduir el naturalisme barroc en la pintura religiosa.
Pablo González Tornel ha assenyalat que “Màlaga i València s’agermanen novament com dos grans capitals del Mediterrani. El Barroc ha definit les dos ciutats a través d’un mateix naturalisme”, ha puntualitzat el comissari. “Els Ribalta són dos joies del nostre patrimoni que pertanyen a la generació anterior a Pedro de Mena, el gran escultor malagueny del Barroc” ha conclòs González Tornel.
Coincidint amb la presentació, Pablo González Tornel impartirà esta vesprada a Màlaga, a les 18:00 hores, la conferència ‘Los Ribalta y la escuela valenciana de pintores’, per a contextualitzar la seua producció dins del primer barroc valencià.
Els Ribalta
A València, els Ribalta es van convertir en referents indiscutibles del naturalisme barroc en la pintura religiosa. L’iniciador de la saga, Francisco Ribalta, format a Barcelona, passarà primer per Madrid i l’entorn d’El Escorial per a recalar a València a les portes del segle XVII.
La seua producció evoluciona del gust tardomanierista al més pur barroc naturalista que, a més d’aplicar-lo en les escenes religioses, també el va plasmar en els retrats ‘del viu’ de sants i religiosos valencians del seu temps. D’ell es mostren algunes peces extraordinàries com el seu Sant Bruno per al retaule de la cartoixa de Porta Coeli (1625-1627) o la Magdalena després de la comunió (ca. 1620-1625).
Per part seua, el seu fill Joan Ribalta va estar vinculat des del començament al taller patern, i sovint es va arribar a confondre la seua obra amb la del seu progenitor i mestre.
Joan mor en el mateix any que el pare, 1628, amb només trenta anys, la qual cosa va truncar la prometedora carrera d’un pintor que gradualment va anar marcant unes certes diferències amb l’obra de Francesc, en acusar el fill de manera més evident la influència del murcià Pedro Orrente en recursos i estilemes com la monumentalitat de les figures, la composició dramàtica, un colorit més a la veneciana o el singular tractament de la llum, herència del gust italià.
D’ell es podrà vore l’enorme llenç dels Preparatius per a la Crucifixió, realitzat en 1615 per al monestir jerònim de Sant Miquel dels Reis, en el qual Joan Ribalta actualitza una composició de son pare, trenta anys anterior, i la convertix en una peça monumental carregada d’emoció en la figura de Crist.
A més, Joan Ribalta va obeir al prototip de pintor intel·lectual, participant activament en entorns poètics i relacionant-se amb humanistes del moment.
Informació i Foto: Genealitat Valenciana