La mostra, que romandrà oberta al públic fins al 10 de novembre, està estructurada en cinc blocs que es corresponen amb cinc dels viatges que Gaspar Jaén va realitzar entre 1973 i 1990: París (novembre, 1973); Londres, Cambridge (maig, 1975); Lausanne, Vaduz, Salzburg, Viena, Praga (agost, 1975); Berlín (agost, 1979); i Nova York (abril, 1990). Els viatges dels anys 70 els va dur a terme com a estudiant d’arquitectura, mentre que el de Nova York està relacionat amb un estudi sobre Poeta a Nova York de Federico García Lorca. L’exposició, en la qual s’alterna la fotografia en blanc i negre i la de color, és fidel reflex dels interessos de Gaspar Jaén, en els quals l’arquitectura, tant històrica com contemporània, es donen la mà amb la pulsió vital de les ciutats, manifestada a través dels seus habitants.
Gaspar Jaén (Elx, 1952) és arquitecte, urbanista, dibuixant i escriptor. Entre 1980 i 1991 va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal a l’Ajuntament d’Elx i des de 1989 és professor de dibuix arquitectònic i de dibuix tècnic a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat d’Alacant, on és catedràtic des de 1993. Com a escriptor ha publicat llibres de narrativa, però és en la poesia on ens mostra la seva faceta més intimista i autobiogràfica, amb obres com Cadells de fosca trencada (València, 1976) la seva primera publicació, o Cambra de mapes (Barcelona, 1982) que recull una selecció de poemes sobre els llocs que visita.