Un somni fet realitat. El Villarreal CF, el 24 d’agost de 2005, es va classificar per primera vegada en la seva història per a la Fase de Grups de la Lliga de Campions al superar en la prèvia a l’Everton FC en una dura eliminatòria, en què els grocs van vèncer per 1- 2 i 2-1 els seus respectius envits davant l’equip anglès.
Després de signar una temporada brillant en la 2004/05, el Submarí va quedar tercer en Laliga i es va guanyar el dret a disputar la prèvia de la màxima competició continental. Una gesta a l’abast de molt pocs. A el club groc, el sorteig va aparellar davant l’Everton FC, que havia quedat quart a la lliga anglesa. L’eliminatòria semblava d’allò més exigent per a tots dos equips.
El 9 d’agost de 2005, el Submarí va visitar Goodison Park per disputar el partit d’anada. Els vila-realencs es van avançar en el primer temps per mediació de Figueroa. Abans, però, de l’descans, Beattie va marcar per als ‘toffees’ i va igualar la contesa. Sobre el temps de prolongació, Josico va tornar a donar-li avantatge a el quadre groc. A la segona meitat, no es va moure l’electrònic i el Vila-real es va adjudicar un important triomf per 1-2. L’equip dirigit per Manuel Pellegrini va saltar a la gespa de l’estadi anglès amb el següent onze: Barbosa; Javi Venta, Quique Álvarez, Gonzalo Rodríguez, Arruabarrena; Sorín, Senna, Riquelme, Josico, Figueroa i Forlán.
El desenllaç a l’eliminatòria no es produiria fins a més de dues setmanes després. El 24 d’agost es va disputar el xoc de tornada a l’antic Madrigal, que presentava un aspecte excepcional i estava ple a vessar. Aquell dia Manuel Pellegrini va repetir l’onze que tan bon resultat li va donar en el partit d’anada.
Complert el minut 20 de partit, Sorín va avançar a l’Vila-real, però encara quedava molt partit per davant. No en va, el 70 ‘, Mikel Arteta va batre a Barbosa amb un lliure directe i va posar les taules al marcador. Els grocs estaven momentàniament classificats a causa de el triomf en el duel d’anada, però els anglesos només necessitaven un gol per igualar l’eliminatòria i forçar la pròrroga. Ja en el temps afegit, Forlán va sentenciar a l’equip anglès, després materialitzar una excel·lent assistència de Sorín des del perfil esquerre. ” El Vila-real jugaria per primera vegada la Lliga de Campions !!!
Aquella temporada, el Vila-real es va convertir en el millor debutant de la història en la màxima competició europea, a l’arribar a les semifinals de l’torneig. En fase de grups, el Submarí va ser líder, amb 10 punts, d’el Grup D en què competia davant el Benfica, el Manchester United i el Lilla. En vuitens de final, es van mesurar a l’Glasgow Rangers, a què van superar després d’empatar 2-2 a l’Ibrox Stadium i 1-1 a El Madrigal.
En quarts de final, el Submarí va fer fora l’Inter de Milà. Els grocs van caure en el duel d’anada per 2-1, però van remuntar al Madrigal amb un solitari gol de Arruabarrena, que posava a l’equip groc entre els quatre millors de el futbol europeu. En semifinals, el Vila-real s’enfrontaria a l’Arsenal FC, que va acabar amb les aspiracions ‘groguetas’ d’arribar a la final de París, després de caure per la mínima a Highbury (1-0) i no passar de l’empat a zero a El Madrigal.
#HistoriaGrogueta