Site icon Notícies Dígitals

El Llevant UD va lluitar un triomf que se li va tornar a resistir davant el Huesca (2 a 2)

No va poder ser. O el que va poder ser, no va ser. El Llevant UD va buscar amb afany la victòria davant l’Osca, un triomf que li allunyés una mica més de la zona de perill, però no li va valer cap de les dues vegades que es va avançar al marcador. La primera d’elles, amb el dotzè gol de Roger en la present temporada, aprofitant una gran jugada de Morales per la dreta i traient a relluir de nou el seu olfacte de cara a porteria. Enric Gallego va posar el 1-1 i, novament, es va avançar en el lluminós el quadre d’Orriols amb un precís xut des del punt de càstig del ‘Comandant’, després de forçar personalment el penal. No hi havia transcorregut massa temps quan Chimy Àvila va establir de nou les taules que es rebel·larien com definitives. Ho va intentar en el que restava de xoc l’equip de Paco López però ja no va trobar l’encert per fer el tercer.

En l’arrencada el partit pintava bé, no en va als pocs minuts la pilota ja havia besat el travesser després d’un xut de Roger que va detenir Santamaría. No obstant això, va fer un globus i en caure es va posar al travesser. La creu de la moneda va ser la lesió de Sergio Postigo, que no s’havia complert el quart d’hora i es va haver de retirar substituït per Chema. Amb més o menys facilitat, més o menys encert, el domini era del Llevant UD. Va tornar a avisar Coke al rematar de fora un córner i, en el 18 ‘, la dita espanyol, el de la tercera ocasió, es va escenificar a Orriols. Morales es va fabricar una internada a ganivet per la dreta i, entre dos defenses, li va enviar la pilota a Roger per rematar a boca de gol. Era el 1-0 i la sort momentània del xoc ja era per als granotes. Perquè quedés clar que els mereixements els posava el quadre blaugrana, cap a la mitja hora Rochina va encanonar des de lluny però va agafar ben col·locat a Santamaría. I, a set del final, el ‘Comandant’ va tenir una gran oportunitat per ampliar diferències. Lluna li va enviar l’esfèric des de tres quarts de camp i Diéguez es va equivocar al tallar. Li va caure als peus al madrileny però, en no esperar-la sentència, va rematar fluix i Santamaría es va llançar com una fera per aturar-la. Així, amb un mínim avantatge, moria el primer temps.

Després del pas pels vestidors, l’Osca va fer un pas endavant i la trobada ja va ser de poder a poder. Els de Francisco van tornar el cop, de forma inapel·lable a més, amb un cop de cap d’Enric Gallego imparable després d’un servei de falta lateral que va entrar per la mateixa esquadra. Tot tornava a començar encara que Morales s’inventaria una altra cavalcada, aquest cop pel flanc esquerre, per ser enderrocat dins l’àrea. El col·legiat assenyalava el punt dels 11 metres i l”11 ‘enganyava totalment a Santamaría per tornar a desfer l’empat. L’alegria duraria poc ja que els d’Osca tornarien a explotar l’arma que millor els havia funcionat en el 69 ‘: un altre servei de falta lateral i el cuir va sortir repel·lit cap a les botes de Chimy Àvila que, amb molta calma i classe, va disparar ajustat al pal dret. 2-2 i tornem-hi. Paco López va posar tota la carn a la graella i, en l’intercanvi de cops, Borja Mayoral va tenir una ocasió amb un xut una mica escorat res més ingressar en el terreny de joc. Per contra, Enric Gallego la va enviar al travesser després d’un refús de Chema. Ja a la recta final, l’Osca es va defensar amb ungles i dents i no hi va haver per on buscar-los les pessigolles. Un punt més en el caseller granota.

Informació i Foto: LevanteUD
Exit mobile version