4.719 / 5.000
No és un dimarts qualsevol per a la Fundació Aspropace i per als residents d’aquest centre castellonenc que atén persones amb paràlisi cerebral. Encara que tenen una rutina molt estructurada gràcies a la tasca encomiable dels seus treballadors, avui és un dia especial perquè vénen els nois del Juvenil B del Vila-real a compartir una distesa tarda de jocs, activitats i diversió a les instal·lacions de la fundació.
Tots dos col·lectius ja han tingut tres trobades amb anterioritat. Una primera visita a la Ciutat Esportiva, en què les persones usuàries van conèixer la llar dels jugadors del planter groc, una segona activitat en què l’equip groguet va fer el mateix al centre d’Aspropace. I la tercera i última -que va ser la que més va agradar a la gent de l’associació- va ser visitar l’Estadi de la Ceràmica, etern temple groc, recorrent les sales interactives d’Immersión Villarreal, una experiència diferent i que no va deixar indiferent els usuaris i els professionals de la fundació. «Ens va encantar l’experiència. Ens va agradar molt. Va ser una activitat que ens va permetre sortir del nostre dia a dia i escapar de la nostra rutina. Ens ho vam passar molt bé. Va ser un dia amè, molt divertit i positiu», explica Rosa María Ruiz, coordinadora d’Aspropace.
En canvi, aquest cop serà diferent. Seran els nois de 16 i 17 anys els que s’adaptin a les dinàmiques, els jocs i les activitats habituals de les persones d’Aspropace. El menú del dia és ric i variat, amb fins a quatre dinàmiques: hidroteràpia en piscina amb fisioterapeuta, un passeig a l’aire lliure, entrevistes amb sistemes augmentatius de comunicació per conèixer-se millor i unes partides de botxa, un esport popular per a persones amb paràlisi cerebral.
«Venim amb molta il·lusió. Amb la ment oberta i amb ganes de passar-ho bé fent activitats diferents. La idea és gaudir nosaltres, forjar relacions i especialment fer que les persones d’Aspropace també gaudeixin», explica Alejandro Vidal, capità del Juvenil B, només capbussar-se a la piscina per participar juntament amb els residents en una sessió d’hidroteràpia.
La diversitat no és un impediment perquè interactuïn jugadors i membres d’Aspropace. “Els monitors, que fan una tasca excel·lent, ens demanen que els parlem, que és important i que ells, encara que no tinguin tanta facilitat per expressar-se, ens entenen perfectament”, explica el jove defensa de Roquetas de Mar, paisà d’Álex Baena.
Això mateix apunta la coordinadora del centre: «Als nois els diem que es mostrin naturals, que, encara que siguem diferents, tots som iguals. Que es diverteixin, gaudeixin, que coneguin la diversitat, que és una cosa que ens enriqueix molt com a persones».
Aquesta diversitat obre els ulls als joves jugadors, molt focalitzats en el món de l’esport. «Al futbol vivim en una bombolla. Aquestes activitats ens fan veure que hi ha altres realitats, allunyades del futbol. Veus que som uns privilegiats i que cal col·laborar», destaca Vidal.
De la mateixa manera, el del planter groguet exalça la filosofia del club i la seva aposta per aquest tipus d’experiències a través del programa Endavant Igualtat: «Són els valors del club, que creu fermament en la importància d’ajudar altres persones amb petits gestos i en l’enriquiment que suposa venir a passar una estona amb ells, conèixer-los i compartir les seves activitats quotidianes».
Des d’Aspropace també aplaudeixen la iniciativa, impulsada per l’exvicepresident José Manuel Llaneza, ja fa més de 10 anys. «No conec el món del futbol, però que un club d’elit com el Vila-real CF es comprometi amb aquestes accions sempre serà positiu per a la societat. Als jugadors els serveix per conèixer altres realitats, mentre que a nosaltres també ens aporta moltíssim», raona Rosa María Ruiz.
La gran tasca d’Aspropace
La Fundació Aspropace és una associació castellonenca que tracta persones afectades de paràlisi cerebral i els ajuda a ells i als seus familiars a aconseguir una millor qualitat de vida. Fa gairebé tres dècades que Aspropace va iniciar la seva activitat a Castelló. Actualment té un centre de dia, una residència i un centre d’atenció primerenca, que atén petits de 0 a 6 anys. Tot això al costat de la carretera Alcora, als afores de Castelló de la Plana.
«El nostre objectiu és fer la vida tan normal com sigui possible a les persones amb paràlisi cerebral. En total som 30 persones. Un total de 20 viuen aquí i 10 vénen al centre de dia», explica la coordinadora d’aquest centre provincial, que té entre 80 i 90 treballadors. Gairebé un centenar d’empleats ajuden, amb l’esforç i la dedicació, dia a dia a millorar la vida de les persones amb paràlisi cerebral.
Informació i Foto: Villarreal CF