El dia 29 de setembre se celebra el Dia Mundial del Cor, amb l’objectiu de donar a conèixer les malalties cardiovasculars, la seva prevenció, control i tractament. Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món i poden estar originades per múltiples factors, però molts d’ells es poden prevenir amb una bona alimentació (dieta cardiosaludable), augmentar l’activitat física i evitar hàbits com el consum de tabac.
Una altra basa fonamental per lluitar contra les malalties cardiovasculars és la investigació. En aquest sentit, una investigació de l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, de l’Hospital Clínic de València, demostra la utilitat d’un nou estudi de la funció cardíaca mitjançant ressonància magnètica cardíaca en determinats pacients que han patit un infart agut de miocardi.
L’estudi intenta aclarir en quins pacients la realització d’aquesta prova podria ser de més utilitat de forma precoç després de l’infart i analitza l’estratificació de el risc a llarg termini i mitjançant estudis seqüencials amb ressonància magnètica cardíaca. «El nostre objectiu final és confirmar a quins pacients és útil realitzar la prova, quan realitzar-la, i quines accions es poden derivar després de la mateixa, com canvis en el tractament que, en última instància, siguin capaços de millorar el pronòstic dels nostres malalts», han explicat els investigadors.
Víctor Marcos -investigador de el Grup de Recerca Translacional en Cardiopatia Isquèmica de Incliva, coordinat per Vicent Bodí, i membre de CIBERCV-, ha presentat recentment els resultats d’aquest estudi, realitzat en col·laboració amb investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, de l’Hospital Clínic de Barcelona, de el Grup Ascires i de la Universitat Politècnica de València.
«L’infart de miocardi es produeix per una falta de reg sanguini a una zona de miocardi, o múscul cardíac, a causa d’una obstrucció a la circulació de les artèries que transporten aquesta sang», ha explicat Víctor Marcos. «A causa d’aquesta interrupció del reg sanguini, el múscul cardíac pot afeblir-i fins i tot formar una cicatriu, amb la qual cosa la funció de bomba de el cor es veu compromesa en molts casos».
Tal com ha exposat José Gavara (investigador de el mateix grup especialitzat en ressonància magnètica i primer signant de l’estudi), «aquesta tècnica ens permet obtenir unes imatges molt precises i estudiar de forma molt fiable la funció cardíaca, així com detectar la zona amb cicatriu o necrosi «.
La investigació s’ha publicat en accés obert en l’últim número de la prestigiosa revista ‘Journal of Magnetic Resonance Imaging’, editada per la Societat Internacional per a la Ressonància Magnètica en Medicina.
Més enllà de cinc anys després de l’estudi
La novetat d’el treball radica que la realització d’una ressonància magnètica cardíaca en aquests pacients, en qualsevol moment de la seva evolució, permet predir el risc d’esdeveniments adversos en un temps de seguiment tan llarg com més enllà de 5 anys després de l’estudi amb ressonància magnètica. Gavara ha realitzat la quantificació de les imatges de ressonància magnètica en col·laboració amb investigadors de la Universitat Politècnica de València (Center for Biomaterials and Tissue Engineering) i de el Grup Ascires.
«La funció cardíaca és dinàmica. En alguns pacients es manté estable, però en altres pot modificar-se al llarg de el temps. Sabem que els pacients amb disfunció sistòlica, o debilitat en la funció de bomba de el cor, tenen pitjor pronòstic. El que nosaltres vam demostrar és que això es pot determinar de forma precisa amb la ressonància magnètica cardíaca, i així vam aconseguir una molt bona estratificació de risc dels nostres pacients en qualsevol punt de la seva evolució després d’un infart «, ha detallat Víctor Marcos.
Més de 1.000 pacients
Els investigadors van reclutar a 1.013 pacients dels tres hospitals que han col·laborat en el projecte. Tots ells havien estat ingressats per un infart agut de miocardi i es van sotmetre a estudis seqüencials mitjançant ressonància magnètica cardíaca al llarg de l’seguiment, a criteri de l’cardiòleg a càrrec dels pacients.
«La funció cardíaca es categoritza actualment en tres grups: reduïda (inferior a un 40%), en rang intermedi (entre un 40% i un 49%), i preservada (50% o més). El nostre primer troballa rellevant és que són els pacients amb funció cardíaca reduïda (inferior a un 40%), mitjançant ressonància magnètica cardíaca, els que realment tenen un pitjor pronòstic «, han assenyalat els investigadors.
Una altra conclusió fonamental de l’estudi és que els canvis en la funció cardíaca, normalment cap a la millora, són relativament freqüents després de l’infart agut de miocardi, i que, per això, molts pacients es poden beneficiar d’una ressonància magnètica cardíaca per determinar en quina situació de risc es troben.
En línia amb les dades prèviament publicats pel mateix grup, en tots els casos cal partir d’una prova molt accessible, l’ecocardiografia. Són els pacients amb una fracció d’ejecció (el principal paràmetre que mesura la funció-ció de bombament d’el cor) inferior a l’50% mitjançant ecocardiografia els que es podrien beneficiar més de l’estudi amb ressonància magnètica cardíaca per predir millor el seu pronòstic. Es dóna, doncs, un pas més cap a la medicina perso-finalitzada i la selecció adequada de l’ús de la ressonància magnètica, així com la interpretació dels seus resultats en pacients amb infart de miocardi previ.
L’estudi ha rebut el suport de l’Institut de Salut Carlos III i els Fons Europeus de Desenvolupament Regional Feder, la Societat Espanyola de Cardiologia l’Agència Estatal d’i la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana