La colònia de l»El Hormiguero’ del Museu de les Ciències ha aconseguit el seu major desenvolupament i les formigues estan actualment cultivant el seu propi aliment a les quatre coves subterrànies. Aquesta instal·lació es pot visitar a la primera planta del Museu i s’hi simulen els túnels on habiten les formigues Atta, o talladores de fulles, espècie capaç de cultivar la seva pròpia plantació de fongs. La recreació s’ha completat amb aquaterraris on s’observen petits peixos i plantes tropicals, on les formigues s’aprovisionen de fulles que utilitzen per nodrir el fong de què s’alimenten.
Es tracta d’un dels formiguers més grans que es pot visitar en un museu a Espanya. Cada dia, les formigues surten a buscar fulles que tallen a trossos transportables i les porten al formiguer per cultivar el fong. Aquest mutualisme entre espècies, formiga i fong, es manté des de fa 60 milions d?anys. El formiguer madur està compost per diversos tipus de formigues separades per castes que es distingeixen, principalment, per la mida.
Quan la colònia nova va arribar, es va col·locar els nous individus, juntament amb la seva reina i el fong, a la primera de les coves; actualment el creixement de la colònia ha estat tan gran que les formigues cultiven el fong a les quatre coves i ara és impossible saber en quina és la reina. L´esperança de vida d´una colònia, en condicions òptimes, supera els 10 anys.
L’any 2016 es va estimar que la població del formiguer havia superat el mig milió d’habitants, tot i que cal tenir en compte que aquestes colònies autoregulen la seva mida en funció de l’espai. Les formigues reina passen la vida adulta tenint cries, si les condicions així ho permeten. Durant aquest temps segreguen una substància química que suprimeix la capacitat reproductora de les filles i les converteix en incansables treballadores.
Aquest col·lectiu de formigues no reproductores presenta diferències de mida i forma, és a dir, un gran nivell de polimorfisme, i dediquen el temps a mantenir la colònia. Això implica recol·lectar aliment, cultivar el fong del qual s’alimenten, tenir cura de les cries, defensar el formiguer i la neteja de la seva “llar”. Quan la formiga reina mor el formiguer continua funcionant durant un temps, encara que les formigues supervivents comencen a presentar un comportament caòtic fins que finalment moren.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana