El dia que l’Elx CF va ser líder de Primera Divisió
El 22 de desembre de 1963, en plenes festes nadalenques, l’Elx C.F. visitava el camp de Vallejo, per enfrontar-se en la tretzena jornada de campionat a l’Llevant U.
Els homes d’Heriberto Herrera havien signat un inici de Lliga de somni. L’equip comptava els sis partits jugats a Altabix per victorias.R.C.D. Espanyol, València C.F., Reial Múrcia, Reial Saragossa, Sevilla C.F. i el Reial Madrid dels Amancio, Puskas i Gento queien derrotats en les seves visites a Elx.
A domicili l’equip sumava tres empats, davant Reial Valladolid, Real Betis i Atlètic de Madrid, una victòria a Pasarón davant el Pontevedra C.F. i només dues derrotes davant el Còrdova C.F. i el F.C. Barcelona, tots dos clubs amb tècnics ex franjiverdes: Rosendo Hernández i Cesar Rodriguez.
Un mes abans de la celebració de el partit una agència de viatges de la ciutat completava 13 autobusos per acompanyar l’equip a terres valencianes. La dinàmica era molt positiva i centenars de il·licitans no van voler perdre el partit.
El partit arrencava a les 15:45.
Heriberto Herrera va parapetar a l’equip en els voltants de la seva àrea i va deixar el domini de el partit a el conjunt granota. Tot just disputats quatre minuts, Vall va ser derrocat dins de l’àrea i l’àrbitre va assenyalar els onze metres. Vidal llançava la pena màxima i Manolo Pazos detenia la pilota. El rebuig li queia a el propi Vidal que tornava a rematar i aquest cop la pilota s’estavellava al travesser i va sortir per sobre de la porteria. L’equip tindria una nova oportunitat de ficar-se al partit sense retocar els plans inicials.
Però el conjunt llevantinista va fer un pas a el front i es va bolcar amb més ímpetu sobre la porteria il·licitana amb fins a vuit futbolistes pràcticament dins de l’àrea de Pazos. La saga de l’equip, amb la importantíssima baixa de Miguel Quirant lesionat la setmana anterior davant el Sevilla C.F., va haver de multiplicar els seus esforços per contenir a l’atac rival, aconseguint mantenir imbatuda la porteria a l’descans.
Després del pas dels equips per vestidors es va aguditzar el domini local. Enrique Martin Navarro, tècnic granota, ordenava als seus centrecampistes avançar més les línies i l’Elx C.F. es veia totalment embotellat en només 15 metres de camp.
Però als deu minuts de la represa, Cardona robava una pilota al mig camp i després anar-se de Camarasa, que no va poder guanyar la cursa a l’hondureny, creuava l’esfèrica batent per baix a Pere Estrems marcant el gol de la victòria. Aquella jugada va canviar el partit. El Llevant U. va seguir portant les regnes de el partit, però va prendre moltes precaucions davant la possibilitat d’una nova contra dels il·licitans que sentenciés el partit. Per moments el joc es va tornar violent i es van viure minuts de tensió. Passaven els minuts i els locals no aconseguien desenredar la teranyina defensiva dels il·licitans.
A falta de 2 minuts per a la conclusió del partit apareixeria de nou la figura de Manolo Pazos per salvar una nova ocasió de Vidal. Els últims minuts van ser d’infart, amb l’equip traient pilotes a la desesperada.
Després del xiulet que assenyalava el final de la trobada, l’alegria es desbordava entre els prop de el miler d’il·licitans desplaçats fins a València, que acomiadaven l’equip amb una eixordadora ovació. I no era per menys. L’Elx C.F. es col·locava amb 19 punts, líder de Primera Divisió, empatat amb el F.C. Barcelona dels Eladio, Kocsis, Fusté i Cayetano Ré.
Els onze protagonistes que van portar a l’Elx C.F. al capdamunt de el futbol nacional van ser Pazos, Chancho, Iborra, Rodri, Ramos, Forneris, Luis Costa, Lezcano, Eulogio Martínez, Romero i Cardona.
Antonio J. Pàmies
Dep. Comunicació Elx C.F.