El club il·licità complia la seva tercera temporada a Primera Divisió i començava a consolidar-se en la categoria. L’objectiu dels homes de Juan Ramon Santiago no era altre que el de sumar els dos punts en joc, que allunyessin a l’equip de la zona baixa de la taula.
Durant els primers minuts de partit, l’Elx C.F. es va mostrar molt més incisiu que els vermells, gaudint d’ocasions molt clares, però als 17 minuts de la primera part, C.A. Osasuna guanyava 0-2. Als 9 minuts Fusté, en una gran jugada personal, va marcar el 0-1. El domini dels il·licitans seguia sent molt evident, però als 17 minuts Maxi convertia el 0-2.
Ningú s’explicava el que estava veient. Un Elx C.F. jugant molt bé i amb infinitat d’arribades i ocasions perdia 0-2. L’equip va treure la casta i va seguir amb la seva obstinació de buscar la porteria rival. I l’esforç va començar a donar els seus fruits. A la mitja hora de partit, Zubiaurre cometia un penal que transformava Àngel Romero. Amb l’afició animant des de la grada i l’equip desplegant tot el seu poder ofensiu, es va aconseguir la combinació perfecta.
Només sis minuts més tard va arribar l’empat. Però aquell va ser alguna cosa més que el gol que ficava a l’equip en el partit. Va ser un dels gols amb més valor sentimental dels últims temps.
Miguel Quirant, al minut 36, va marcar el seu primer gol amb l’Elx C.F. a Primera Divisió. El lateral il·licità centre una pilota, des de pràcticament el córner, sorprenent a Antonio Guerrica, que veia com la pilota es enverinava i es convertia en el tant de l’empat.
Quirant era l’únic supervivent de la Cooperativa, que una dècada abans va rescatar a el club de la desaparició. Si tres anys abans va ser el representant d’aquell grup de futbolistes, en el debut de l’equip a l’elit de el futbol espanyol, aquella tarda tancava el cercle estrenant-se com a golejador de Primera Divisió. Aquell centrada des de la banda de el vell Altabix el va posar Miquel Quirant, però Pierita, Lahuerta, Esclapez, Nolet, Sevilla, Aledo, Granados, Rafa, Isidro, Marín, Marc, Titet, Trives, Gorostiza, Bombo, Faifa, Ñoño i Periquín van guiar la pilota fins al fons de la meta pamplonès. Mai un gol de l’Elx C.F. va tenir tants protagonistes.
L’equip va aprofitar els minuts d’incertesa de l’rival i després de treure de centre C.A. Osasuna, Cardona aconseguia el 3-2, en un dels millors gols de la temporada. El treball en atac de l’equip i sobretot la seva reacció van donar la volta a el partit abans de la mitja part.
Ja en la segona part, Juan Ramon retoco alguns aspectes de el joc i els il·licitans van ser superiors en totes les facetes. Al minut 75, Romero marcava el 4-2, Rodri el 5-2 amb un gran xut des de fora de l’àrea, vuit minuts després i finalment Cardona, després d’una jugada amb Camps, a la recta final de el partit, anotava el definitiu 6-2.
Antonio J. Pàmies
Àrea d’Història de l’Elx C.F.