El passat divendres 4 de juliol, l’Auditori Carles Santos de la Fundació Caixa Vinaròs va ser l’escenari del col·loqui “De Satie a Santos: El museu com a espai sonor”. A la trobada, el reconegut crític d’art Juan Manuel Bonet i Alfredo Llopico, tècnic de cultura de la Fundació Caixa Castelló, van dur a terme un diàleg multimèdia sobre la intersecció entre la música contemporània i les arts visuals, i com aquesta cruïlla de disciplines ha transformat els museus en espais sonors.
El col·loqui, que va formar part de la programació cultural de la Fundació Caixa Vinaròs en col·laboració amb la Fundació Caixa Castelló, va posar èmfasi en la figura de Carles Santos, el músic, performer i artista de Vinaròs, mort el 2017. Santos, un dels creadors més singulars del panorama artístic espanyol, va ser un pionero en imatge, com Erik Satie i John Cage. El seu llegat és essencial per entendre la relació entre la música experimental i els museus moderns.
Durant el col·loqui, Bonet va repassar com des dels anys setanta, la música contemporània ha irromput a l’àmbit dels museus i centres d’art, convertint-se en una peça central d’exposicions. Citant exemples clau com les dedicades a Satie o Morton Feldman, i esmentant iniciatives a l’IVAM o al Reina Sofia, es va destacar el paper de Carles Santos com a figura central d’aquest fenomen, que connecta les arts visuals amb la música experimental. Santos, l’obra del qual va abastar des de la música fins a la performance, va exercir un paper fonamental en la creació d’espais que integraven so i espai expositiu, aconseguint una experiència sensorial única.
El col·loqui va incloure projeccions de peces sonores que van permetre als assistents experimentar de manera directa com la música i les arts visuals es poden fusionar a l’espai museístic. A més, va subratllar la importància de pensar el museu no només com un lloc de contemplació estàtica, sinó com un espai on els sons i les imatges es converteixen en una experiència multisensorial.
Un dels moments més commovedors de l’esdeveniment va ser la reflexió de Bonet sobre la trobada amb Tom Johnson, compositor minimalista i un dels grans influenciadors de la música contemporània, que va morir recentment. A través d’una sèrie d’anècdotes personals, Bonet va recordar com la trobada de les avantguardes musicals amb les arts visuals no es va donar només en exposicions, sinó en col·laboracions entre compositors, artistes plàstics i teòrics de l’art que van redefinir les pràctiques dels dos mons.
Al llarg de la conversa, es van explorar les formes en què artistes i compositors com Satie, Cage, Feldman o Johnson van obrir noves vies perquè els museus incorporessin la música experimental a les seves exposicions, trencant les fronteres entre les arts i establint noves formes d’interacció amb el públic.
Bonet va plantejar una reflexió profunda sobre la intersecció entre música i art visual, destacant la importància de figures com Carles Santos en la història de la música contemporània i la seva influència als espais museístics actuals. L’activitat també va subratllar com la música, lluny de ser un element perifèric, s’ha integrat de manera natural al discurs expositiu dels museus, enriquint l’experiència cultural dels visitants.
En resum, aquest col·loqui va ser una invitació a repensar els museus com a espais vius, on els sons i les imatges no només es mostren, sinó que es fusionen per oferir experiències que no deixen indiferent ningú.
Informació i Foto:Fundació Caixa Castelló