La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, i la Diputació d’Alacant presenten la mostra “Modernitat i valentia. La col·lecció més íntima de Lorenzo Aguirre’.
L’exposició reuneix la donació completa realitzada per la Família Gran-Aguirre al Museu de Belles Arts d’Alacant (MUBAG) el 2023 i constitueix la col·lecció més personal del polifacètic artista.
Revisat i catalogat, el llegat reuneix 119 peces, principalment pintures i dibuixos de gran valor testimonial, datades entre 1904 i 1940, que repassen totes les etapes creatives, dividides en quatre dels seus apassionants i turbulents períodes vitals.
La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha presentat l’exposició que es podrà veure fins al 26 d’octubre, acompanyada pel director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, el diputat de Cultura de la Diputació d’Alacant, Juan de Dios Navarro, director del MUBAG, Jorge Soler i els comissaris de la mostra, María Gazabat i José Luis. A la presentació hi ha assistit també Ignacio Grande, hereu del llegat de Lorenzo Aguirre i responsable de la donació.
Tébar ha destacat la implicació de la Generalitat a l’oferta cultural de la ciutat d’Alacant i la seva província i ha assenyalat que «un dels pilars fonamentals de la tasca que desenvolupem a través del Consorci de Museus és la contribució a la investigació i la recuperació d’artistes el llegat dels quals ha marcat el camí a altres generacions».
Així mateix, la secretària autonòmica ha agraït la donació de la família Grande Lara, que, per desig de la filla de l’artista, «han dipositat al Museu de Belles Arts d’Alacant aquesta ingent col·lecció per posar-la a disposició de la ciutadania, una col·lecció que posa una mica més de llum sobre una part de la nostra història».
L’exposició recupera per al públic un dels representants de l’Edat de Plata de l’Art espanyol, la trajectòria del qual ha quedat silenciada durant anys. «Collita de grans genis de la literatura, de la música i de la pintura, a l’Alacant dels anys 30 del segle XX, es va concentrar molt de talent. A més d’Emilio Varela, l’obra de Lorenzo Aguirre donada al MUBAG constitueix un altre gran llegat que contribueix a aprofundir en el coneixement d’una època de la nostra historiografia molt poc estudiada».
Les ciutats espanyoles d’Alacant i de Madrid, i les franceses de París i de l’Havre, marquen la prosperitat i la modernitat artística de Lorenzo Aguirre. Al seu vessant pictòric, lloat per la crítica i que va ser premiat a Exposicions Nacionals i Internacionals, s’uneix el de dramaturg, cartellista, il·lustrador i caricaturista, copant amb el seu audaç dibuix les portades i pàgines impreses de la premsa il·lustrada de l’època.
Ferris ha destacat que «Lorenzo Aguirre és conegut per la seva contribució a les Fogueres ja que va ser un dels impulsors de la festa alacantina i autor dels seus primers cartells, dels quals aquí s’exhibeix una mostra, però, aquest aspecte de la seva carrera és només una anècdota enmig de la seva prolífica i brillant trajectòria que va ser deliberadament esborrada».
El recorregut de l’exposició comença amb l’Aguirre il·lustrador. Al Madrid del 1914, va aflorar el Saló dels Humoristes, impulsor de l’art de la il·lustració. Allà s’instal·la Lorenzo Aguirre per colonitzar, juntament amb altres dibuixants de renom, les historietes gràfiques de setmanaris satírics, revistes il·lustrades i diaris liberals. “Un vessant gràfic que amplia el cartell publicitari i que compagina amb la seva producció pictòrica” explica Maria Gazabat.
Entre les temàtiques artístiques que explora l’artista, sobresurt a l’itinerari el retrat intimista, enfocat al seu entorn familiar, i el paisatge llevantí, de la seva inspiradora i adoptiva comarca alacantina, al llogaret mariner de Moraira.
Segons Gazabat al tercer àmbit de l’exposició «la seva experimentada mirada de paisatgista s’accentua durant el seu breu exili francès, després de la contesa del 36, atesa la seva condició de Cap Superior de Policia afí al bàndol republicà. En una sèrie, de petit i mitjà format, perpetua la bellesa de la regió normanda d’acollida i la espera de la regió normanda d’acollida.
A l’últim tram està dedicat a l’obra realitzada durant el temps que va estar reclòs, quan va tornar a Espanya el 1940, primer a Sant Sebastià i més tard a Madrid. Gràcies a la investigació realitzada durant la preparació de la mostra, s’han recuperat i s’exhibeixen per primera vegada la sèrie pictòrica que Aguirre dedica a la Mare Maria Ràfols, en gratitud a les religioses que l’atenen al primer penal, cedides en préstec per la congregació posseïdora.
Gazabat ha explicat que els descendents de Lorenzo Aguirre en ser coneixedors que el MUGAB albergava la més important obra de l’autor, al començament d’aquest 2025 van enriquir la donació amb un conjunt de fotografies, correspondència, un sainet teatral de la seva autoria i tres contes il·lustrats que l?artista va dedicar a les seves tres filles, durant la seva reclusió a Madrid.
Així, l’exposició descobreix per primera vegada aquestes tres faules il·lustrades, reproduïdes a grans dimensions les parets de la sala. Gazabat explica que «el resultat de l´exposició és emocionant i entranyable ja que constitueix un homenatge pòstum a un gran artista i també a la seva família» i ha afegit que «el recorregut de l´exposició s´acompanya d´alguns versos de la seva filla Francisca, que va ser Premi Nacional de les Lletres».
La mostra es complementa amb una línia del temps amb recursos audiovisuals i gràfics, correspondència i retallades de premsa com la publicació seriada La Novel·la Còmica, de la qual es mostren 21 exemplars originals amb les caricatures d’Aguirre a les seves portades i les pàgines del diari El Fígaro en què es divulgaven els seus “monos”: dibuixos regocijantes 1918 al 1919.
Alacant en temps d’Aguirre
Amb motiu de l’exposició monogràfica d’Aguirre, que ocupa la sala principal del MUBAG, el museu presenta també una petita mostra complementària en una avantsala titulada Alacant en temps d’Aguirre. L’exposició ofereix un recorregut immersiu recolzat en la intel·ligència artificial, que planteja una visió documental, per revisar l’activitat artística, cultural i social de la ciutat d’Alacant, des de finals del segle XIX fins al primer terç del segle XX, coincidint amb l’Edat de Plata alacantina.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana