Aquest any la Biodiversitat cobra especial importància per dues raons: la primera per ser el tema i motiu de preocupació en el qual centra l’Organització Mundial de la Salut el Dia Mundial de l’Medi Ambient, que se celebra el 5 de juny. La segona, i més urgent, perquè sense biodiversitat estem abocats a que la salut de la planeta es ressenti.
L’actual pandèmia de COVID-19 és un dels exemples de com la manca de biodiversitat és la causa que aquestes malalties i virus arribin a l’ésser humà i li emmalalteixin. «Els virus han estat sempre a la natura; els animals tenen virus, però és la mà de l’home, la seva intervenció exhaurint recursos naturals la causant que aquests virus arribin a l’home i li emmalalteixin «. Eduardo Galante Patiño, científic de la Universitat d’Alacant (a la imatge), confirma aquesta postura compartida pel món científic-acadèmic. L’investigador, catedràtic de Zoologia de la UA, especialista en Entomologia i director del Museu de la Biodiversitat que treballa des de fa més de 40 anys en el camp de la investigació sobre la biodiversitat i la seva conservació, particularment en ecosistemes mediterranis i selves d’Iberoamèrica, ha estat escollit per ser membre de l’acabat de crear Comitè Internacional de l’Corredor Biològic Mundial.
El Comitè Internacional de l’Corredor Biològic Mundial és una iniciativa d’ONG dedicades a la conservació de la biodiversitat, entre les que es troben organitzacions com el Projecte Gran Simi, un bosc per al Planeta Terra o la Reserva de l’Bisonte Europeu de San Cebrián de Muda.
Aquesta iniciativa compta amb un ampli comitè internacional a l’han estat convidats un ampli grup de científics i conservacionistes internacionalment reconeguts, entre els quals es troba el doctor Eduardo Galante. El seu paper en aquest comitè és el d’assessorar, difondre accions, impulsar noves idees i projectes que donin suport a la conservació i creuen oportunitats perquè tots puguem contribuir a preservar la biodiversitat en un món millor on la ciència, l’equitat i sostenibilitat siguin el motor de desenvolupament.
El Comitè uneix desenes de grans personalitats de l’medi ambient, la recerca, catedràtics de diferents especialitats, líders Indígenes, biòlegs, zoòlegs, arqueòlegs, antropòlegs, geòlegs, paleontòlegs, diplomàtics i ecologistes dels cinc continents.
Els promotors de l’Comitè Internacional són Jorge Extramiana Salillas, fundador de l’ONG «Un bosc per al planeta Terra»; Pedro Pozas Terratzos, de Projecte Gran Simi; la primatòloga, antropòloga física i principal experta en el comportament dels orangutans, Birute Mary Galdikas, de la Fundació Internacional de l’Orangutan; i Jesús González Ruiz, de la Reserva de Bisonte Europeu de San Cebrián de Muda (Palència).
Al costat dels anteriors alguns dels integrants són Eudald Carbonell i José María Bermúdez de Castro, codirectors dels Jaciments arqueològics d’Atapuerca (Patrimoni de la humanitat); Joaquín Araujo, naturalista, ecologista, autor, periodista, guionista, pagès, professor, Premi Global 500 de l’ONU el 1991 per al medi ambient i Assessor científic de el Projecte Gran Simi Espanya; Odile Rodríguez de la Fuente, filla de l’famós ecologista Félix Rodríguez de la Fuente, biòloga i directora de cinema, forma part de la Junta de Síndics de Rewilding Europe. (Espanya – Estats Units); Fernando Valladares, doctor en Ciències Biològiques i professor d’investigació de l’CSIC; Javier Cacho Gómez, escriptor, científic, físic i divulgador; Adolfo García Sastre, director de el Centre d’Investigació sobre la Patogènesi de la Influenza (CRIP) (Nova York-EUA) i un dels cinc centres d’excel·lència finançats pel NIAID per a la Investigació i Vigilància de la grip; o Kobe Steele, fundadora i presidenta de l’Orangutan Foundation International Austràlia.
El 2020 la biodiversitat és motiu de preocupació tant urgent com existencial. Recents esdeveniments com els incendis forestals sense precedents al Brasil, Califòrnia i Austràlia, la invasió de llagostes a la Banya d’Àfrica i la pandèmia de COVID-19, demostren la relació inextricable entre els humans i les xarxes de la vida en què vivim.
Informació i Foto: Universitat Alacant