El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) ha inaugurat l’exposició ’34 Il·lustres escultors x 34 il·lustrats’, en què il·lustradors contemporanis retraten i reten homenatge amb les seues obres a les figures clau de l’escultura valenciana, des de finals del segle XIX fins a l’actualitat.
La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha presentat lexposició, acompanyada pel director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda; la comissària de l’exposició, Catalina Marín, i alguns dels artistes que hi estan representats.
A través de la mirada d’il·lustradors contemporanis, que reinterpreten els escultors a partir de la seva sensibilitat i codis gràfics personals, la mostra revisita creadors que van participar activament en l’evolució del llenguatge escultòric, mantenint un equilibri entre la tradició de l’ofici i l’obertura a noves maneres d’entendre l’espai, la matèria i la forma.
Un projecte per revisitar la història de l’art valencià
Durant la seua intervenció, Alonso ha explicat que es tracta de la segona edició del projecte ’34 il·lustres per 34 il·lustrats’, en què, a través del Consorci de Museus, “estem revisant la història de l’art valencià”. La proposta no és tant un projecte sobre pintura, com vam veure el 2025, o sobre escultura el 2026, sinó que és una exposició de 34 treballs d’il·lustració que tenen com a fil conductor el passat i present de l’art valencià.
«En total, entre les dues edicions hem apropat el treball de 71 il·lustradors i il·lustradores de la Comunitat Valenciana que representen diferents pintors i escultors, però les obres dels quals parlen també sobre ells mateixos, sobre el seu propi llenguatge, la seva tècnica i la seva manera d’expressió, i que ens serveix per reconèixer a grans figures del dibuix i de la il·lustració en l’actualitat, en totes les seves manifestacions».
L´evolució de l´escultura valenciana
Des de Mariano Benlliure fins a Enric Mestre o Joan Cardells, el recorregut expositiu reflecteix la tensió pròpia del segle XX entre la pervivència de models acadèmics –centrats en la figuració, la imatgeria religiosa i el monument públic– i la incorporació progressiva de llenguatges moderns que van transformar la noció de volum i la relació amb l’entorn.
Els artistes reunits van oferir respostes diverses davant de la modernitat: des de la continuïtat de les tradicions clàssiques i mediterrànies fins a l’exploració de l’abstracció, la síntesi formal i la dimensió estructural de l’escultura.
Segons Marín, «l´exposició permet comprendre l´evolució cap a una escultura més experimental, on el buit, els materials i la percepció de l´espectador adquireixen protagonisme, establint a més un diàleg actual entre il·lustració i escultura que reactualitza el seu llegat».
La comissària ha subratllat la presència de dones escultores a la mostra per “reconèixer el valor de la dona escultora malgrat la dificultat per trobar-les, atès que moltes abandonaven el seu art per dedicar-se als fills”. «S’han rescatat algunes artistes desconegudes, com Elisa Piqueras i Emilia Torrente, que van tenir poca producció, juntament amb les figures d’Helena Sorolla o ja més recentment Ángeles Marco», ha indicat.
La diversitat en la il·lustració valenciana actual
Respecte a la nòmina d’il·lustradors escollits, la segona edició de 34 il·lustres x 34 il·lustrats amplia l’àmbit de treball dels creadors i visibilitza aquesta disciplina artística en tota la seva complexitat i creativitat, amb artistes procedents no només del món editorial o del còmic sinó també de la música, el tatuatge o la moda. De la mateixa manera que en la primera exposició, són tots nascuts a la Comunitat Valenciana o valencians d’adopció.
En aquest sentit, Bugeda ha asseverat que, un any més, “l’extensa nòmina d’il·lustradors, en aquesta ocasió 34, amb gran diversitat d’estils i tècniques, demostren la qualitat de la il·lustració valenciana i la seua presència al territori nacional i internacional”.
34 creadors per a 34 referents
Així, es presenta el treball d’artistes reconeguts internacionalment a l’àmbit del còmic com Cristina Durán (Premi Nacional del Còmic), que retrata Ángeles Marco; Jordi Bayarri, que representa José Gonzalvo Vives; el castellonenc Sergio Meliá (Marvel i DC Còmics), qui fa el mateix amb Mariano Benlliure; firmes destacades com les d’Amélia Navarro, que retrata Francisco Marco-Díaz; César Sebastián, a Elisa Piqueras; o les creacions de Carla Fuentes, encarregada de representar Helena Sorolla; i María Herreros, a Emilia Torrente Sancho.
Les seves creacions es poden veure juntament amb altres il·lustradors consagrats en àmbits com la música, com és el cas de Leviathan (responsable de les portades de Rolling Stones), que retrata Ignacio Pinazo, o Mik Baro (16 tones), José Viciano Martí.
Encara que també vinculat a l’àmbit musical, Don Rogelio J., encarregat del retrat de
Vicente Navarro Romero, procedeix del món del tatuatge i, com a exemple de l’àmbit de la moda, s’hi incorpora la il·lustradora Rosa Deltoro, amb la seva il·lustració de Ricardo Boix.
També es poden veure les obres d’Adrián Bago, que il·lustra Ramon de Soto; Soledad Bardají, a Amadeo Gabino; Sergio Bleda, Vicente Bañuls; Canya, a Eusebio Sempere; Fedde Carroza, a José María Gorris; Nacho Casanova, a Tonico Ballester; o Julia Cejas, a Salvador Octavio Vicent.
Així mateix, Iván García Aguado dóna vida a Andreu Alfaro; Manel Gimeno a José Capuz Mamano; Esteban Hernández a José Esteve Edo; Mai Hidalgo a Vicente Beltrán Grimal; Ladislao Kubala a Francisco Paredes; Javier Lacasta Llàcer a Antonio Sacramento; César Moragues a Julio Vicent; Beatriz Quesada a Enric Mestre o Paco Ramos a Juan Bautista Adsuara.
Completen la mostra les creacions de Josep Rural dedicada a Rafael Pérez Contell; Raúl Salazar, Nassio Bayarri; Karme Soriano, a José Ortells; Marta Torres, a Ramon Mateu; Txemacantropus, Joan Cardells; Max Vento, a Alfonso Pérez Plaza; i Luis Armand Villalba, a Silvestre d’Edeta.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana