El sotssecretari de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Cristian Veses, ha manifestat «la voluntat del Consell de complir amb les directrius internacionals en matèria de drets humans i de reparació de les víctimes del franquisme».
Ho ha comunicat durant la inauguració de les VII Jornades sobre les Campanyes d’Excavació i Exhumació de Fosses de la Guerra Civil al Front de Llevant, que se celebra aquest cap de setmana al municipi de Viver fins al diumenge, i que coincideix amb la commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades.
Durant la seua intervenció, Veses ha assenyalat que «és fonamental mantindre viva la memòria, no hi haurà sistema polític just i plenament democràtic si se sustenta des de l’oblit». Baix el seu punt de vista, «veritat, justícia i reparació són la garantia per a la no repetició i per al respecte a la dignitat humana, i aquest és un manament internacional adoptat en diverses resolucions de les Nacions Unides i del Parlament Europeu», ha matisat.
«Des de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, per tant, acomplirem amb el mandat internacional així com el de Les Corts i desenvoluparem la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana». Açò implica «la posada en funcionament de l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, i que per primera vegada siga política de Consell la recuperació i entrega dels cossos als familiars de les víctimes que encara estan en les fosses comunes perquè puguen donar-los un soterrament digne i coneguen certament el lloc de descans dels seus familiars», segons ha puntualitzat el sotssecretari.
L’acte inaugural de l’esdeveniment suposa l’inici de tres dies en els quals se succeiran tota mena d’activitats relacionades amb la matèria com ara conferències en què es parlarà d’arqueologia de guerra, o patrimoni relacionat amb la qüestió a la Comunitat; exposicions i projeccions de documentals sobre la Guerra Civil; actuacions musicals amb cançons populars d’aquesta temàtica i visites guiades a trinxeres i fosses per divulgar els treballs que s’estan realitzant al terreny.
Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades
El Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades va ser instaurat per l’ONU l’any 2006 en el marc de la ‘Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades’, aprovada per la seua Assemblea General, i es commemora des del 2011 en el dia 30 d’agost, data en la qual es va decidir fixar.
Dita commemoració va tindre com a precedents la ‘Declaració sobre la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades’, proclamada per la pròpia Assemblea General de les Nacions Unides el 1992, l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional de 2002 i una resolució de 2010 en què la mateixa ONU expressava la seua preocupació al voltant d’aquesta matèria.
D’entre els casos que recull l’Organització de Nacions Unides sota la denominació de desaparicions forçoses figuren situacions com les que es van donar a la Guerra Civil espanyola i durant la postguerra, com ara detencions il·legals, extraure a les persones de les seues cases per la força i empresonar-les i inclús assassinar-les o executar-les sense tindre la possibilitat d’un judici just i amb totes les garanties; a més d’amagar el seu parador, tant durant la seua detenció com després d’aquesta.
L’ONU recorda que les desaparicions forçoses, sovint utilitzades com a ferramenta de terror i represàlia per part del poder, violen nombrosos drets humans recollits en la Declaració Universal.
A més a més, tenint eixa qüestió en compte, cal afegir que es tracta d’un tipus de crim de lesa humanitat que no prescriu, d’acord amb la legislació internacional en la matèria. Així mateix, l’Assemblea va instar als estats i governs a la reparació de les víctimes i la condemna dels responsables i de les seues accions.