El Festival Internacional de Cinema de València – Cinema Jove, organitzat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), estrena dilluns, 24 de juny, a les 20.00 hores a la Filmoteca, ‘El Paraiso’, una de les pel·lícules triomfadores a la secció Orizzonti de l’última Biennal de Venècia, on va obtenir els premis a millor actriu i guió.
Aquest llargmetratge d’Enrico Maria Artale descriu les relacions maternofilials complexes dels protagonistes en un context de marginalitat social i criminalitat. El tema de fons de ‘El Paraíso’ és la incapacitat per emancipar-se de relacions personals que són fonamentals a la nostra vida, però que alhora resulten summament perjudicials. Així, en aquesta producció italiana coneixem Juli Cèsar, un narcotraficant de poca muntanya que viu amb la seva mare, una colombiana de fort caràcter, en una humil casa al costat d’un riu.
Rodada en una zona restringida a la desembocadura del Tíber, l’atmosfera domèstica on transcorre la vida dels personatges està impregnada de detalls que remeten als paisatges, els colors i la música d’Amèrica del Sud. Aquest món llunyà que la mare, que va emigrar fa quaranta anys a Roma, continua idealitzant, i que el seu fill, que ha nascut a Itàlia, ha après a estimar de manera diferida.
“La casa al riu, la barqueta guardada al jardí, la música llatinoamericana, els brillants vestits de salsa. Tot encaixa en la descripció d’un món emocionalment ric, animat per aquesta vivacitat dolorosa a què està profundament aferrada la cultura colombiana i que he conegut una mica a través d’amistats, relacions, viatges llargs i també de les obres de Gabriel García Márquez” , apunta el director.
“La gènesi d”El Paraíso’ forma part d’un viatge biogràfic i artístic que va començar fa uns quants anys, durant el llarg procés d’edició del meu documental ‘Saro’, una pel·lícula en primera persona sobre la primera i única trobada que vaig tenir amb la meva pare a l’edat de 25 anys”, afegeix Artale.
“El meu objectiu tant creativa com terapèuticament era aconseguir conèixer un pare absent, però durant el procés de reelaboració dels fets, em vaig adonar que estava aprofundint en la comprensió de la meva relació amb la meva mare com mai abans. Aquest descobriment va generar un amor renovat tan fort, que el seu impuls va afectar la pel·lícula que havia començat a escriure, convertint-se en el nucli”, ha continuat explicant.
A la proposta, mare i fill mantenen una relació plena de sentiment, simbiòtica, estimulant, però també opressiva. Per traslladar a l’espectador aquestes sensacions, el director recorre a un tipus de cinema concentrat al cos més que a les cares.
“Vaig voler mantenir una proximitat radical amb el personatge, sense reduir-lo a primers plans, mantenint els plans oberts per no perdre la fisicitat i plasticitat de l’actor, permetent als intèrprets llibertat de moviment”, explica el realitzador italià.
El retorn de Shô Miyake
D’altra banda, el director japonès Shô Miyake competeix aquest any a Cinema Jove amb la seva atípica faula sobre l’amistat ‘All the Long Nights’, després de participar a l’edició del 2022 amb el seu anterior llargmetratge, ‘El combat de Keiko’.
Aquesta adaptació cinematogràfica del llibre homònim de Maiko Seo, que va ser estrenada a la secció Forum de la passada Berlinale, posa el focus en les dificultats que travessen les persones afectades de problemes de salut mental quan s’han de desenvolupar en entorns laborals i socials quotidians.
La història retrata el vincle estret que es va forjant entre dos companys de treball, empleats d’una empresa que es dedica a produir jocs didàctics sobre astronomia.
Ella està afligida d’una severa síndrome que li fa perdre el control i mostrar-se agressiva en contra del seu caràcter naturalment amable. Ell té una personalitat esquerpa i silenciosa, derivada probablement del patiment que li produeixen els atacs de pànic que experimenta des de fa anys.
Tots dos intenten sobreviure en un món ple de pressió i estrès, modernitat i tradició, buscant suport en metges i grups d’autoajuda. La trobada entre ells transforma les seves vides quan entenen que es poden ajudar mútuament.
Es podrà veure a La Filmoteca aquest diumenge, 23 de juny, a les 17.30 hores i dilluns, 24 de juny, a les 11.30 hores.
Quatre grans títols a les seccions paral·leles
La jornada de dilluns, 24 de juny ofereix grans sorpreses per als amants de la fantasia, la ciència ficció i l’animació. D’una banda, dins del cicle ‘El jove Tim Burton’, el públic de Cinema Jove podrà gaudir a les 18.30 hores d’una de les pel·lícules més emblemàtiques de la filmografia del director nord-americà, ‘Eduardo Manostijeras’.
Burton és especialment conegut per la seva capacitat per crear antiherois carismàtics. Entre ells destaca, sens dubte, l’entranyable i irrepetible personatge interpretat per Johnny Depp en aquest film; una criatura inventada per un científic que va morir abans de completar la seva obra, deixant-li instruments esmolats per dits. Winona Ryder i Dianne Wiest coprotagonitzen aquesta faula suburbana en el rerefons de la qual nia una crítica a la superficialitat.
D’altra banda, el cicle ‘Els déus de l’animi’ ret homenatge aquest any a l’influent dibuixant nipó Akira Toriyama, mort el mes de març passat als 68 anys. La Filmoteca acollirà a les 22.30 la projecció de ‘Dragon Ball Z: La resurrecció de F’, dinovena pel·lícula d’una de les sagues més influents de la història del gènere.
Estrenada el 2015 i dirigida per Tadayoshi Yamamuro, aquesta seqüela de ‘La batalla dels déus’ va comptar amb la supervisió del propi Toriyama. L’acció comença en un moment de pau mundial, després que Beerus, el déu de la destrucció, decidís no acabar amb la Terra. Tot i això, Sorbet i Tagoma, dos dels membres supervivents de la força de Freezer, tornen a la recerca de les boles de drac.
L’estrena de ‘Dragon Ball Z: La resurrecció de F’ va ser un èxit de taquilla tant al Japó com internacionalment, cosa que va ajudar a revitalitzar l’interès en la saga i va preparar el terreny per a la continuïtat i expansió de ‘Dragon Ball Super’.
Així mateix, dins del cicle ‘Game On’, dedicat al món dels videojocs, es presentarà la pel·lícula a mig camí entre la ciència ficció i el terror ‘ExistenZ’. Aquesta obra de culte dirigida per David Cronenberg el 1999 està protagonitzada per Jennifer Jason Leigh, que dóna vida a una dissenyadora de jocs perseguida per assassins.
El realitzador canadenc, mestre del ‘body horror’, presenta aquí una trama ambientada en un futur proper, on les consoles orgàniques de videojocs de realitat virtual han substituït les electròniques. Els punts d’entrada dels dispositius s’insereixen a les espines dorsals dels jugadors mitjançant un cordó umbilical. La pel·lícula es projectarà a les 22.30 al claustre gòtic del Centre del Carme.
També a les 22.30, però a l’Espai Túria, ubicat aquest any a la plaça de Viriato, els espectadors de Cinema Jove podran veure una joia del cinema independent dels noranta, ‘Bienvenidos a la casa de nines’ (Todd Solondz, 1995) . Aquesta comèdia negra, reconeguda a Sundance amb el Gran Premi del Jurat, plasma la sensació de ser una bestiola rara tant a l’institut com a la llar.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana