Bravo insisteix en la necessitat que les víctimes de delictes d’odi acudeixin a qualsevol de les 33 oficines d’Assistència
La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha insistit en “la necessitat” que les víctimes de delictes d’odi acudeixin a denunciar la seva situació “a qualsevol de les 33 oficines d’Assistència” que la Generalitat té desplegades per les tres províncies.
En elles es disposa d’un “protocol específic per a aquests casos” que ha estat validat per “organitzacions i entitats de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets i llibertats com Moviment contra la Intolerància o el Col·lectiu Lambda”.
La consellera ha fet aquesta crida durant la seva intervenció a les Jornades d’acostament a conductes discriminatòries i altres formes d’intolerància que s’han obert aquest dimecres a la Ciutat de la Justícia de València i en què han participat el cap superior de l’Cos de Policia Nacional , Jorge Zurita, el fiscal provincial, José Ortiz, la presidenta de l’Tribunal Superior, Pilar de la Oliva i la delegada de Govern, Glòria Calero.
Gabriela Bravo ha advertit que els delictes d’odi són “un problema d’Estat” que “no podem deixar de combatre” perquè “ningú pot sentir por per sortir al carrer; ningú pot sentir-se discriminat per pensar d’una altra manera o pensar diferent i tenim l’obligació de combatre qualsevol conducta que atac i que privi a la ciutadania d’una convivència en llibertat “.
En aquest sentit, la consellera ha advertit que, el 2020, es van registrar 151 delictes d’odi que es van produir a la Comunitat Valenciana on es van comptabilitzar 130 víctimes. D’aquests fets, el 70% van ser motivats per racisme, identitat sexual o ideologia. No obstant això, Bravo ha mostrat la seva preocupació perquè aquestes xifres “no mostren el problema real” ja que es calcula que “només 1 de cada 10 casos és denunciat davant els tribunals”.
Per aquest motiu, ha insistit als que “pateixin una expressió d’odi a que acudeixin a les Oficines d’Atenció a les Víctimes de l’Delicte de la Generalitat”. En elles, s’aplicarà el protocol específic per part dels professionals de les OAVD que, previ consentiment de les víctimes, elaboraran un informe de risc que es traslladarà a les autoritats judicials i policials en el cas que es presenti la corresponent denúncia.
Així mateix, en cas de ser necessari i quan s’ha obert un procediment judicial, el personal de l’OAVD proposarà als òrgans jurisdiccionals mesures adequades d’assistència i protecció.
La consellera de Justícia ha incidit en la importància de la formació de tots els actors implicats en l’àmbit de la detecció, protecció i persecució de l’delicte. D’altra banda, Bravo ha recordat que “segons la Llei de Coordinació de Policies Locals de la Comunitat, els municipis de més de 50.000 habitants tenen l’obligació de comptar amb un grup de policies locals especialitzat en la prevenció dels delictes d’odi”.
En aquest punt, Bravo ha elogiat l ‘ “esforç realitzat aquests darrers anys per la Fiscalia, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, institucions i associacions per oferir una resposta comuna i coordinada a l’hora de combatre” aquestes agressions.
“Cal aconseguir que les persones afectades tinguin més confiança en les institucions i en el sistema penal perquè no tinguin dubtes a l’hora de denunciar les agressions”, ha dit la consellera i, per això, “estem millorant la formació de personal de l’Administració de Justícia perquè estiguin millor preparats per atendre les víctimes “.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana