“Recordo que vaig arribar al València CF per haver parat en una pizzeria. S’havia acabat de rubricar el meu traspàs al Junior de Barranquilla (Colòmbia), faltava signar uns documents, i a la tornada em vaig aturar en una pizzeria. Allà em va dir un amic que havia vist per la televisió que havia signat per Junior i que si l’hi haguessis dit hauria parlat amb un compare que tenia i hauria parlat de mi a València. Em va comentar que era el mateix agent que havia portat a Fernando Bruna, llavors va venir a casa meva, va parlar amb Alberto Toldrá, aquest amb Roberto Gil i es va arribar aquella nit a un acord per fitxar pel València CF “, reconeix Bossio a VCF MEDIA .
El futbolista uruguaià va arribar a Espanya amb un gran currículum a l’esquena, després de conquerir la Copa Amèrica de 1983 i disputar el Mundial de Mèxic de 1986; a nivell de clubs va conquistar 4 títols de lliga a Uruguai amb l’elàstica de Peñarol, la Copa Libertadores de 1982 i la Copa Intercontinental d’aquest mateix any. Bossio ja havia jugat en dues ocasions a Mestalla abans de signar amb el València CF, tant en el Trofeu Taronja de 1983 com en l’homenatge a Saura el 1985.
“Em vaig guiar per un pressentiment, quan vaig arribar aquí i vaig veure el que hi havia, em va encantar”, reconeix Bossio, abans de recordar la temporada de l’ascens com una etapa inoblidable: “Va ser molt especial, érem una família, a poc a poc vèiem com es anava omplint Mestalla i al final estava ple gairebé tots els partits. L’ascens de 1987 va ser la culminació a tot l’esforç i les ganes per voler ser-hi. Va ser una cosa espectacular on vam gaudir tots del joc i de l’afició. La complicitat que teníem amb Di Stefano era total “.
Amb més de 150 partits oficials i un ascens a Primera Divisió, abans de certificar un tercer lloc la temporada 1988.89 i el subcampionat en la 1989.90, Bossio va deixar el club portant l’escut al cor, com reconeix en VCF MEDIA enmig de l’emoció : “Escoltes en molts clubs que és un sentiment, però aquí ho vius i ho sents. Veure a l’afició dins d’aquest camp és una de les coses més boniques. Entres, veus Mestalla i ràpidament et plena d’emocions. El que més m’agrada és veure a l’afició que arriba al camp amb il·lusió i disposada a empènyer l’equip. És una cosa única “.