Xavier Constant Almiñana és catedràtic d’institut, ha exercit la docència a l’IES Llombai ia l’IES Jaume I, i ha estat professor associat a la Universitat Jaume I. Ha col·laborat amb diversos articles als diaris Levante de Castelló, Mediterrani i Castelló Diari . Ha publicat diversos reportatges en Revista de Borriana i Buris-Ana, entre d’altres: «Una temptativa modernitzadora de l’agricultura de Borriana. La crisi de l’quinquenni 1985-1989 »,« La guerra de l’aigua amb Moncofa i el motí de 1987 »,« Política i tribunals: els plets més notoris de Borriana »,« Les eleccions municipals del 27M: consideracions per a curiosos i perplexos, « Iván Bolaños, un xaman mixteca a la ciutat ». És a més autor d’un llibre d’assajos d’història econòmica: Bellús. Quatre assaigs historicoeconòmics sobre un Nucli rural valencià (2003).
En Primers freds, el protagonista, un vell professor de la Universitat de València es pregunta si és possible sobreviure sense degradar-entre murris, pocavergonyes, institucions corruptes i una societat envilida. El vell professor Gabriel Rius es retira a Penyaparda, un poblet de les muntanyes dels Ports de Morella. Reclòs a la Pensió Brígida, té la intenció d’elaborar un tractat sobre Metodologia i Historiografia que posi ordre en el caos postmodern que ha fet estralls en el camp de les humanitats. La desmesura de la tasca esfondra el seu ànim i el sentit de la seva pròpia existència. Abatut, reticent al tracte amb els veïns, es topa amb personatges insòlits que desencadenen una entretinguda tragicomèdia.
El primmirat professor Rius buscarà agafadors existencials per connectar-se amb el que significa ser humà: una cosa molt més important que ser acadèmic, estar socialment compromès a qualsevol preu, construir ficcions personals allunyades de la realitat i, fins i tot, tenir un objectiu a la vida més enllà de viure-la.