‘Al final, arriba un de cada mil’. Quantes vegades hem escoltat aquesta frase al món del futbol base. Cada vegada són més els futbolistes en etapa de formació a tots els clubs i, en concret, al Vila-real CF, gràcies al treball dels seus tècnics, entrenadors i tutors, que es preparen per a aquest moment i tenen un pla B. Alberto García Casares (Granada, 2005) n’és un. El que va ser nomenat millor porter de LaLiga Promises amb el Granada CF abans de fitxar per la Pedrera Grogueta va acabar el curs passat els seus estudis de Batxillerat i ja s’està formant a Miralcamp per ser entrenador de porters.
L’encaro guardià d’objectiu groguet, que la temporada passada competia a la màxima categoria del futbol juvenil, Divisió d’Honor, és entrenador en pràctiques de l’Infantil A mentre disputa partits els caps de setmana amb el Juvenil C i entrena als matins amb algun dels equips punters del Vila-real, com el Mini Submarí, el segon filial o el Juvenil A.
Alberto s’ha adaptat a la perfecció a la seva nova situació des que decidís fer aquest pas fa uns mesos: “He estat entrenant tota la vida aquí i des d’Infantils i, encara més a Cadets, sempre havia vist el rol d’entrenador de porters com un feina que m’agradaria exercir si no pogués ser futbolista, però mai no m’ho havia plantejat de debò. A mesura que vaig anar arribant a l’etapa de Juvenils ho anava parlant amb la psicòloga de l’equip de manera informal. Des de l’any passat, el meu representant, la meva família i jo vam parlar amb el club i es va donar aquesta oportunitat. Com sempre he estat tan a gust aquí, vaig decidir fer aquest pas endavant en lloc de buscar-me el futur en un altre lloc”, explica Alberto amb total naturalitat.
24/7 a Miralcamp
Des del mes d’agost passat, el dia a dia d’aquest jove amb diversos rols al Submarí està ple de tasques i tots passen per Miralcamp, tal com explica en primera persona: “Quan m’aixeco, vinc a la Ciutat Esportiva i entreno amb el Juvenil A o el Vila-real C i algunes vegades amb el Vila-real B. Em dutxo, em poso la roba d’entrenador, com i ja em poso a l’oficina a treballar per als nens. Cap a les 7 de la tarda, entrenarem i depèn del dia també tenen gimnàs o vídeo”. Així doncs, Alberto passa unes 10 hores al dia a la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza.
Una mentalitat forta per a aquesta transició
El somni de tot nen que arriba a una pedrera de primer nivell sempre és arribar a ser futbolista, però molts es queden pel camí. Alberto va aconseguir tenir una mentalitat estoica i adaptar-se a la perfecció: “De sobte, el Vila-real em va donar aquesta oportunitat i els ho agraeixo molt. El meu somni era ser porter professional, però el que tenia més clar és que volia viure del futbol i la manera més fàcil i la que més m’agradaria era ser entrenador aquí”.
Tot això, assimilant abans que el seu dia a dia canviaria, però que podria continuar lligat a la seva passió, tal com dóna a conèixer de manera sincera: “Òbviament, el primer moment has de portar-ho perquè tota la vida has volgut ser futbolista i quan t’adones que no et dóna o que no tens prou capacitats, al principi, ho has d’assimilar, però és molt clau la teva actitud per capgirar la situació i veure que se t’està donant l’oportunitat de entrenar a una de les millors pedreres d’Espanya i del món. Si de petit m’ho haguessin dit, ho signo amb els ulls tancats”.
Ara els somnis d’Alberto són uns altres. Encara que més que somnis, són aspiracions, ja que són molt realistes. “M’agradaria arribar a dalt de tot. Començar tan jove pot fer que tingui més opcions. Tots els entrenadors del club m’estan ajudant i donant consells, perquè sóc un novell, per ser un molt bon entrenador de porters en el futur”, subratlla el jove en formació de tècnic.
Amb tota aquesta experiència a l’esquena, Alberto García està en posició d’aconsellar els jugadors del planter més joves perquè s’impliquin en la seva carrera dual, combinant esport i formació: “Que intentin portar els estudis amb el futbol de la mà. En edats primerenques, solen anar de la mà i si els estudis van bé, el futbol va bé. De més grans, que segueixin estudiant perquè la vida et pot fer un gir de 180º i cal seguir”.
Aquesta és la història d’un jugador del planter groguet que, gràcies a la seva forta mentalitat, a la seva capacitat d’adaptació ia l’entorn que l’acompanyava, es pot fer un camí, per una via diferent, al món del futbol.
Informació, Video e Imatge: Villarreal CF